Àrea Metropolitana de Barcelona

L’AMB ha finalitzat el tancament perimetral que blinda la platja del Remolar de Viladecans, entre les desembocadures de la riera de Sant Climent i la de l’estany del Remolar, amb l’objectiu d’afavorir-hi la nidificació d’espècies protegides com el corriol camanegre. Aquest sector restarà tancat al públic fins al pròxim 31 de juliol.

La platja del Remolar és una platja natural inclosa dintre de la Xarxa Natura 2000 i declarada zona d’especial protecció per a les aus. Des del 2021, es tanca temporalment i es converteix en un petit refugi on el corriol i altres espècies d’aus poden alimentar-se i reproduir-se tranquil·lament.

A la resta de platges metropolitanes, també s’adopten diferents mesures per tal de potenciar la nidificació del corriol, com per exemple, no garbellar i no fer servir cap tipus de maquinària a les platges incloses en les zones d’especial protecció per a les aus. En aquests indrets, es fa la neteja manualment i es deixa una distància mínima de seguretat per davant dels tancats de pal i corda dunar.

Daniel Palacios, cap del servei de platges de l’AMB, afirma que “aquest és un exemple de gestió que constata l’equilibri entre la preservació ambiental, la millora de la biodiversitat i els usos socials de les platges. No és incompatible el fet que les platges metropolitanes siguin l’espai públic més visitat de la metròpolis de Barcelona —amb 11 milions d’usuaris— amb la conjuntura que aquests siguin uns espais naturals d’alt valor ecològic i hàbitat de moltes espècies d’ocells com el corriol camanegre”.

A Viladecans, les platges de la Murtra i la Pineda estan obertes als usuaris i disposen de serveis i de zona d’aparcament habilitada.

Corriol camanegre: espècie protegida de l’ecosistema litoral

El corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) és una espècie protegida tant a escala autonòmica com estatal, i el seu hàbitat és l’ecosistema litoral.

La població catalana es concentra majoritàriament al delta de l’Ebre. No obstant això, al delta del Llobregat, la presència d’aquesta espècie va ser notòria fins als anys 1990–2000. A partir d’aleshores, es va produir un descens dràstic i van desaparèixer el 85 % de les parelles, que van passar de 150 a tan sols unes 25.

Com altres espècies, són molt sensibles als impactes vinculats a les platges (presència humana, atacs i destorbs de gossos, depredació per rates, etc.). A més, el període de nidificació —entre la primavera i l’estiu— coincideix amb l’època de més presència d’usuaris i banyistes a les platges.